Home Carta a l’Esplai l’Estel d’uns pares de Vigies
« Home »
jul 4th, 2017 Desactiva els comentaris

Carta a l’Esplai l’Estel d’uns pares de Vigies

Tags
Share this

Benvolgut Esplai l’Estel,
Som els pares d’un noi del grup de Vigies que acaba aquest any. Fa onze anys, vam confiar en l’Esplai l’Estel l’acompanyament en l’educació pel lleure del nostre fill. Diem acompanyament, perquè pensem que és responsabilitat nostra educar els nostres fills, també educar-los per passar-s’ho bé, per gaudir de la vida que al cap i a la fi és l’essència de tot plegat. Fa onze anys doncs, se’ns oferia la possibilitat de formar part d’un projecte que coneixíem bé, el pare va ser nen de l’Estel. L’esplai, amb les activitats de dissabte tarda i les excursions mensuals, es plantejava com una bona opció per tot un seguit d’aspectes que consideràvem certament interessants pel nostre fill. Així que ens vinguin al cap, vam pensar: que l’ajudaria a relacionar-se amb altres nens, a ser més autònom i autosuficient, a gaudir de la natura, a conèixer el barri i sobretot a passar-s’ho bé. Ens vam decidir a anar a la reunió informativa. El primer que ens va sorprendre va ser saber que tots els membres de l’esplai treballen sense recompensa econòmica. Quan el pare era un nen de l’esplai, no era conscient d’aquest fet. Responsables, monitors i col·laboradors treballaven de forma altruista. Abans i ara, és increïble!
Estàvem ben decidits i el vam apuntar. En pocs dies, com tots els pares, vam començar a tenir dubtes: S’adaptarà bé? S’enyorarà per la nit en les excursions? Anirà molt cansat a l’escola desprès d’un cap de setmana d’excursió? Li pesarà massa la motxilla? Podrà compaginar l’esplai, les extra-escolars i els estudis? …En definitiva, estarem fent el millor pel nostre fill?
Com que els monitors havien estat abans nens de l’esplai, ells eren els millors aliats contra els nostres dubtes i problemes. Ens van ajudar i vam descobrir algunes coses.
Pel que fa a l’adaptació del nostre fill, vam descobrir que depenia en gran mesura de nosaltres. Calia decisió, no mostrar-nos espantats, i complicitat, acompanyar-lo en el procés i compartir amb ell les experiències i aventures viscudes en l’esplai. Fa uns dies recordàvem una anècdota en relació a això. En nostre fill s’enyorava i va plorar molt la primera nit fora de casa. Tant va plorar aquella nit, que els monitors, desesperats i fent una excepció, el van deixar trucar a casa per dir-nos bona nit. Nosaltres, evidentment, ens vam quedar amb el cor ben encongit. Teníem clar que a l’esplai, hi havia d’anar per gaudir i no per patir. Un cop superada la primera excursió amb moment fatídic, la qüestió era, com es plantejarà la següent nit fora de casa? Els monitors van pensar en una solució que semblava acontentar i satisfer a totes les parts. Fent altra vegada una excepció, van proposar que abans d’anar a dormir, el nen podria trucar-nos i desitjar-nos bona nit. Així vam quedar. Van marxar d’excursió tots ben tranquils. Va arribar la nit. Les deu, les onze, quarts de dotze… i cap trucada. A la fi, vam decidir trucar nosaltres. Evidentment, tot anava bé. El nostre fill havia oblidat completament que havia de trucar als pares. El missatge és clar; si confiem, de què podem tenir por?
Per tema cansament després d’excursions i compaginar activitats i deures, vam aprendre a planificar. Vam, nosaltres i ell. Els dies d’excursió, preparàvem el sopar ben d’hora, ben d’hora. La rutina era ràpida i precisa: arribada, bany amb anècdotes de l’excursió, sopeta, iogurt i a dormir. Durant la setmana abans de l’excursió, bona planificació de deures i estudi.
Pel que fa a pes de la motxilla, vam aprendre a prioritzar. Portar el necessari i demanar als Reis material lleuger i ergonòmic.
I superats els entrebancs, el que va esdevenir ha estat increïble! A força d’activitats i excursions, de Follets, Espurnes, Barrufets, Pica-soques, Exploradors i Vigies, hem après, ell i nosaltres.
Hem après a canalitzar sentiments. Hem ballat plegats la cançó de la felicitat, hem fet gimcanes, hem compartit àpats de Nadal, comiats en Camps d’Estiu… Hem rigut i hem plorat… Ens hem tirat vestits a la piscina!
Hem crescut i som més grans. Planifiquem, organitzem i som més autosuficients.
Hem après a estar en contacte amb la natura. Hem après que la recompensa per l’esforç de caminar i pujar és poder gaudir del paisatge i del silenci i dels sons de Déu en bona companyia.
Hem après a fer pinya. A ser tolerants. A fer equip i gaudir de les diferencies de tots i cadascú.
Hem après que cal compromís amb nosaltres mateixos, amb els companys i amb els desconeguts que ens necessiten. Hem après que sols podem ajudar i amb colla podem aconseguir grans objectius. Junts, podem contribuir a fer el món millor, podem fer i ser Esplai l’Estel.
El nostre fill diu que vol ser monitor. Diu que després de tot el que ens ha donat l’esplai, ara toca tornar-ne una mica.
Volem agrair a tots: fundador Joan Muntané, Claretians, directors, responsables, monitors i col·laboradors d’aquests darrers 7 anys, d’ara i de sempre. Sou fantàstics! Continuem endavant!
Animem a tots els nens, pares i futurs nens i pares indecisos a formar part d’aquest projecte, d’aquesta oportunitat. Siguem tots Esplai l’Estel! Us assegurem que és una oportunitat única i que val molt la pena.
Una abraçada.
Uns pares de Vigies (Barcelona, 3 juliol de 2017)

Comments are closed.