L'Altaveu

La llum del Sol de l’últim dia treia el cap per la tenda de monitors, alguns mullats d’aigua… per què serà? Era com si un exèrcit de soldats hagués aparegut amb gerres d’aigua i ens les hagués buidat al damunt. En fi, no li vam donar més importància.
Ens esperava un dia molt dur. Un dia molt dur consistent en recollir tot el campament i totes les coses perquè la Família de Mafiosos ja no ens necessitava.

Semblava mentida que 10 dies enrere estiguessim carregant les motxilles pel camí que ara desfeiem en sentit contrari.

El temps no ajudà gaire i, a més a més, caigueren algunes gotes somrients de nostàlgia rostres avall. (Eco, Grazie mille per feri ils nostres somnis realitati, per la paciencia, l’amistati e la confianza donati. Att: Mafiosos Jr.)

Un cop a l’autocar de tornada, alguns badalls, algunes llàgrimes més i sobretot, molt cansament acumulat no van impedir els últims cants en honor a la màfia!

Estem segurs que en Marco, en Piujoletto, en Bartuli, la Carbunetti, la Laiucci i en Paolo s’enrecordaran de tots els moments tant plens de màgia que hem pogut viure al llarg d’aquests 10 dies.

10 dies plens de fets insòlits que, de ben segur, difícilment oblidarem tots plegats.

Gràcies.

Ara només queda desitjar-vos molt bon Estiu i fins l’any que ve!!!

Monitors molt descansats que durant l’estiu els hi costarà llevar-se sense pensar que es troben dins d’una tenda.

Fins aviat!

Després d’una nit en el qual només vam sentir el soroll d’animals nocturns, havent passat per tots i cada un dels grups de supervivents per saber si tots estaven als llocs corresponents, el sol s’alçà il·luminant un campament buit on tan sols hi restaven 6 monitors amb una miqueta de son, però ben descansats.

Els grups de supervivents anaven arribant al campament base havent complert tots els seus objectius.

Amb una bona remullada i amb la panxa plena del dinar, vam relaxar-nos gràcies a l’activitat d’un grup de nens amb massatges i música relaxant.

El nostre gran objectiu d’aconseguir el poder del Governi d’Ogassi estava complert i només faltava una cosa pendent: Celebrar-ho com calia!!!

En arribar la nit, el volum dels nostres decibels va anar augmentant de mica en mica fins que la lluna va dir prou. Abans però, vam gaudir d’unes quantes actuacions i balls que van acabar de posar el punt i final esperat.
Tots i totes a les seves tendes ben tancades i en silenci perquè la son faci de les seves.

Però alguna cosa ens deia que aqui no acabava tot….

Ja veurem què acabarà passant….

Monitors JA descansats

Cansats de l’excursió, ens van despertar dient-nos que ens poséssim la roba per embrutar, era el dia de la gimcana guarra, que es tractava d’arreglar-nos per fer una festa. En cada prova havíem de maquillar-nos, relaxar-nos…

Després de dinar, mentre fèiem la “migdiada”, van venir un parell de mafiosos cridant Vendetta (venjança), havíem d’endevinar qui havia matat a 1 de la família i el president del govern i, dividits en grups, havíem de resoldre el cas!

Vam descobrir que una altra família volia arribar al govern abans que nosaltres. Per això, abans de sopar, ens van dir que passaríem una nit de supervivència per tal d’arribar al govern, ens van dividir per grups i així va ser: amb les motxilles i sense menjar tots vam arribar a la posició indicada per tenir el control total del govern.

Anna Trilla i Paula Vila.

El setè i vuitè dia de campaments… Els monis tenien ganes de fer-nos patir i ens van fer pujar el Taga!

Ho vam fer en 2 dies: després dels serveis, vam agafar les motxilles i ens vam posar a caminar fins a un refugi (si se li pot dir refugi), on vam dormir (els que van tenir la sort de dormir-se en plan llauna de sardines). A l’altra meitat del “refugi” hi va dormir un altre Esplai, que eren uns españolitos que tenien algun que altre problema amb l’estelada que els hi vam penjar a la porta.

Al matí, amb les esquenes petades, la son que teníem… i el pitjor: sense esmorzar decentment (un parell de troços de xocolata, sucre amb llimona, sugus…) VAM ARRIBAR AL CIM!!

De baixada vam tornar a parar al refugi, vam esmorzar com déu mana, vam carregar les motxilles grans de 2 dies (que a l’anada havien aparegut per art de màgia al refugi), i vam tornar. Vam dinar al terreny una mica tard, i a la tarda vam passar per la piscina. Després una bona i necessària dutxa, sopar, una breu activitat de nit i tots dormint a la 1a!!

Laia Aleu, Oliver Giménez, Ignasi Àvila i Anna Ramon

.

Hola a tothom,

Després de superar moltes adversitats ahir vam aconseguir el medicament i, després de vigilar-lo per torns tota la nit, hem aconseguit la curació de la malaltia. Ara ja estem llestos per tornar a la civilització.

En aquests moments intentem construir un autocar per tornar a la ciutat. D’acabar amb èxit ens veiem demà a partir de les set-quarts de vuit.

Fins aviat!

Els M.O.N.I.S

Sense adonar-nos compte ja estem al sisè dia, avui al final el sol sembla que s’ha decidit a sortir. De bon matí amb el banyador posat,  hem fet cap a un gorg paradissíac situat al mig del bosc. Un gorg d’aigües gelades  i amb una cascada gegantina. Tots mig morts de fred ens hem dirigit cap a la carretera on em sigut recollits per els post-monitors i portats fins al campament amb cotxe!

Tot seguit hem dinat i els monis ens han preparat una jornada esportiva per aconseguir diners per poder blanquejar-los. Per a la nit, tots morts de son vam anar a dormir però un cop els monitors han donat la volta la festa continua.

Nuria Batlle, Laia Piqueras, Paula Vila, Alba Sabaté, Laia Garcia.

P.D: algú ha robat una peça de roba interior a cadascú i a la nit han sigut retornades. Quina vergonya!!

Avui en aixecar-nos el fred ens ha ben calat, però una activitat per aconseguir ser uns bons espies ens ha fet entrar en calor. Per la tarda ens han fet fer un taller “xulíssim”! Tot seguit va venir en Ricard Costa-Jussà i ens va fa fer una missa sobre el valor de l’amistat. Just després arriben els post-monitors. Ens ha fet molta il.lusió, ja que havien sigut monis nostres quan erem petits! (Marina, Andreu, Roger i Putxi). Per la nit havia arribat el moment del cau de la por…. ens hem quedat tots sense veu!

Nuria Batlle, Laia Piqueras, Paula Vila, Alba Sabaté, Laia Garcia.

Hola a tothom!!!

Seguim aqui, ja no plou i ja no hi ha boira!!!

Ara que torna a fer caloreta hem sortit del nostre reducte dels O.M.S. proveïts de medicament contra la epidèmia, a situar una antena de ràdio als Rasos de Tubau per intentar contactar amb el món exterior.

Com a la nit fa fresqueta hem decidit suprimir el bivac als Rasos i tornar a dormir al Reducte que fa més calor.

A part d’això destacar la dificultat amb la que els Resistents “aconsegueixen” productes de primera necessitat com el paper higiènic o les gases de farmaciola, doncs en un món en crisi per epidèmia tot costa més de “trobar”. Malgrat tot els Resistents han completat les seves missions amb èxit i es troben tots bé de salut (física i mental).

Res més per avui des del Reducte de O.M.S.

Els M.O.N.I.S

Ei que els vigies ja som aquí!!!

Els vigi-papis i els reporters de l’esplai han anat actualitzant un blog ja que nosaltres no podíem connectar-nos a internet.

A veure si aquests dies afegim fotografies i experiències a tot el que ja han explicat en el blog.

Tenim uns vigi-papis molt informatitzats.

Us convidem a visitar el blog que han creat.

I ja des del llitet de casa, us enviem records, petons i abraçades per a tots.

Avui dia 22:

La nit abans ja havíem preparat les bicis, avui tocava utilitzar-les i ho faríem amb la rutra del ferro.

Les primeres baixades i pujades eren una mica “HARD CORES”, però al agafar la Ruta del Ferro era tot planet i amb unes vistes precioses!

Anant al nostre ritme vam arribar a Ripoll, i vam arribar tardíssim… I de seguida, vam agafar el rumb cap a Ogassa. Moltes queixes a causa de la pluja, relliscades, alguna cadena sortida… Tot remullats i esperant una bona dutxa d’aigua calentona! Les tendes estaven fetes una autèntica porqueria!

A la nit, vam sopar i directament a dormir, cosa que no ens va costar gens.

Laia Aleu, Ignasi Àvila i Paula Vila.