La llum del Sol de l’últim dia treia el cap per la tenda de monitors, alguns mullats d’aigua… per què serà? Era com si un exèrcit de soldats hagués aparegut amb gerres d’aigua i ens les hagués buidat al damunt. En fi, no li vam donar més importància.
Ens esperava un dia molt dur. Un dia molt dur consistent en recollir tot el campament i totes les coses perquè la Família de Mafiosos ja no ens necessitava.
Semblava mentida que 10 dies enrere estiguessim carregant les motxilles pel camí que ara desfeiem en sentit contrari.
El temps no ajudà gaire i, a més a més, caigueren algunes gotes somrients de nostàlgia rostres avall. (Eco, Grazie mille per feri ils nostres somnis realitati, per la paciencia, l’amistati e la confianza donati. Att: Mafiosos Jr.)
Un cop a l’autocar de tornada, alguns badalls, algunes llàgrimes més i sobretot, molt cansament acumulat no van impedir els últims cants en honor a la màfia!
Estem segurs que en Marco, en Piujoletto, en Bartuli, la Carbunetti, la Laiucci i en Paolo s’enrecordaran de tots els moments tant plens de màgia que hem pogut viure al llarg d’aquests 10 dies.
10 dies plens de fets insòlits que, de ben segur, difícilment oblidarem tots plegats.
Gràcies.
Ara només queda desitjar-vos molt bon Estiu i fins l’any que ve!!!
Monitors molt descansats que durant l’estiu els hi costarà llevar-se sense pensar que es troben dins d’una tenda.
Fins aviat!
ago
5
Després d’una nit en el qual només vam sentir el soroll d’animals nocturns, havent passat per tots i cada un dels grups de supervivents per saber si tots estaven als llocs corresponents, el sol s’alçà il·luminant un campament buit on tan sols hi restaven 6 monitors amb una miqueta de son, però ben descansats.
Els grups de supervivents anaven arribant al campament base havent complert tots els seus objectius.
Amb una bona remullada i amb la panxa plena del dinar, vam relaxar-nos gràcies a l’activitat d’un grup de nens amb massatges i música relaxant.
El nostre gran objectiu d’aconseguir el poder del Governi d’Ogassi estava complert i només faltava una cosa pendent: Celebrar-ho com calia!!!
En arribar la nit, el volum dels nostres decibels va anar augmentant de mica en mica fins que la lluna va dir prou. Abans però, vam gaudir d’unes quantes actuacions i balls que van acabar de posar el punt i final esperat.
Tots i totes a les seves tendes ben tancades i en silenci perquè la son faci de les seves.
Però alguna cosa ens deia que aqui no acabava tot….
Ja veurem què acabarà passant….
Monitors JA descansats
ago
5
Cansats de l’excursió, ens van despertar dient-nos que ens poséssim la roba per embrutar, era el dia de la gimcana guarra, que es tractava d’arreglar-nos per fer una festa. En cada prova havíem de maquillar-nos, relaxar-nos…
Després de dinar, mentre fèiem la “migdiada”, van venir un parell de mafiosos cridant Vendetta (venjança), havíem d’endevinar qui havia matat a 1 de la família i el president del govern i, dividits en grups, havíem de resoldre el cas!
Vam descobrir que una altra família volia arribar al govern abans que nosaltres. Per això, abans de sopar, ens van dir que passaríem una nit de supervivència per tal d’arribar al govern, ens van dividir per grups i així va ser: amb les motxilles i sense menjar tots vam arribar a la posició indicada per tenir el control total del govern.
Anna Trilla i Paula Vila.
jul
28
El setè i vuitè dia de campaments… Els monis tenien ganes de fer-nos patir i ens van fer pujar el Taga!
Ho vam fer en 2 dies: després dels serveis, vam agafar les motxilles i ens vam posar a caminar fins a un refugi (si se li pot dir refugi), on vam dormir (els que van tenir la sort de dormir-se en plan llauna de sardines). A l’altra meitat del “refugi” hi va dormir un altre Esplai, que eren uns españolitos que tenien algun que altre problema amb l’estelada que els hi vam penjar a la porta.
Al matí, amb les esquenes petades, la son que teníem… i el pitjor: sense esmorzar decentment (un parell de troços de xocolata, sucre amb llimona, sugus…) VAM ARRIBAR AL CIM!!
De baixada vam tornar a parar al refugi, vam esmorzar com déu mana, vam carregar les motxilles grans de 2 dies (que a l’anada havien aparegut per art de màgia al refugi), i vam tornar. Vam dinar al terreny una mica tard, i a la tarda vam passar per la piscina. Després una bona i necessària dutxa, sopar, una breu activitat de nit i tots dormint a la 1a!!
Laia Aleu, Oliver Giménez, Ignasi Àvila i Anna Ramon
.
jul
28
Sense adonar-nos compte ja estem al sisè dia, avui al final el sol sembla que s’ha decidit a sortir. De bon matí amb el banyador posat, hem fet cap a un gorg paradissíac situat al mig del bosc. Un gorg d’aigües gelades i amb una cascada gegantina. Tots mig morts de fred ens hem dirigit cap a la carretera on em sigut recollits per els post-monitors i portats fins al campament amb cotxe!
Tot seguit hem dinat i els monis ens han preparat una jornada esportiva per aconseguir diners per poder blanquejar-los. Per a la nit, tots morts de son vam anar a dormir però un cop els monitors han donat la volta la festa continua.
Nuria Batlle, Laia Piqueras, Paula Vila, Alba Sabaté, Laia Garcia.
P.D: algú ha robat una peça de roba interior a cadascú i a la nit han sigut retornades. Quina vergonya!!
jul
27
Avui en aixecar-nos el fred ens ha ben calat, però una activitat per aconseguir ser uns bons espies ens ha fet entrar en calor. Per la tarda ens han fet fer un taller “xulíssim”! Tot seguit va venir en Ricard Costa-Jussà i ens va fa fer una missa sobre el valor de l’amistat. Just després arriben els post-monitors. Ens ha fet molta il.lusió, ja que havien sigut monis nostres quan erem petits! (Marina, Andreu, Roger i Putxi). Per la nit havia arribat el moment del cau de la por…. ens hem quedat tots sense veu!
Nuria Batlle, Laia Piqueras, Paula Vila, Alba Sabaté, Laia Garcia.
jul
26
Avui dia 22:
La nit abans ja havíem preparat les bicis, avui tocava utilitzar-les i ho faríem amb la rutra del ferro.
Les primeres baixades i pujades eren una mica “HARD CORES”, però al agafar la Ruta del Ferro era tot planet i amb unes vistes precioses!
Anant al nostre ritme vam arribar a Ripoll, i vam arribar tardíssim… I de seguida, vam agafar el rumb cap a Ogassa. Moltes queixes a causa de la pluja, relliscades, alguna cadena sortida… Tot remullats i esperant una bona dutxa d’aigua calentona! Les tendes estaven fetes una autèntica porqueria!
A la nit, vam sopar i directament a dormir, cosa que no ens va costar gens.
Laia Aleu, Ignasi Àvila i Paula Vila.
jul
23
Sona la música, i tots morts de son… “No ens volem aixecar, quin pal!”. Però un gran dia ens espera.
Després del bon dia contra la intol·lerància, i de l’esmorzar, ens vam posar el bikini/banyador, cremeta a l’esquena, i tot amb les tovalloles cap a la piscina, pensant que ens refrescaríem una mica.
Tots vam competir per ser la millor parella d’Ogassa dins l’aigua de la piscina, que en comptes de ser “fresqueta” era aigua “glaçadeta”, i fins i tot les tovalloles se’ns van afegir a la festa, i poques van sobreviure.
Després d’una passada per la dutxa vam anar a recuperar forces dinant, preparant-nos per l’activitat d’esports que venia després, amb la qual tota la família vam acabar jugant a volley. I aquest vas ser un dels moments on no importaven les diferències i tots jugàvem en equip.
I a l’activitat de nit ens vam convertir en autèntics soldats atacant bunkers i centrals elèctriques, per tal de defensar la nostra bandera i derrotar l’altre equip.
Després de tot això… BONA NIT!!
Mònica Gràcia i Maria Ortiz.
jul
23
Després d’una nit completament estrellada i encara amb moltes energies per gastar, hem començat el dia descobrint el que serà el nostre radi d’acció durant aquests dies (amb una”petita” cursa d’orientació per les muntanyes dels voltants), tot recollint materials d’alta tecnologia perquè en Marco, el nostre expert en comunicacions i espionatge, pogués punxar i manipular les comunicacions i les trucades del govern enemic.
Omplir panxes és un costum molt ben infundat dins la família. És per això que les cuineres ens preparen unes plates de menjar que difícilment s’acaben.
El nostre campament està mínimament net i endreçat, tot i que al no disposar d’aigua calenta (de moment) es pot ensumar alguna que altra olor un tant especial.
A la nit, hem pogut gaudir de la 1a activitat preparada per un grup de nens/es, i a la tarda hem après noves deficinions sobre la natura amb un genial PASSALACABRA del qual us en deixem unes 1eres imatges perquè us en feu una idea.
Ara però, cansats d’aquest segon dia anem a recuperar forces amb la companyia d’algun grill que restarà despert vigilant el campament tota la nit.
Més endavant obtindreu notícies dels veritables protagonistes d’aquestes històries.
Monitors amb UNA MICA MÉS de son.
jul
21
L’arribada a els Roures va ser una d’aquelles impressions en les quals et venen a la ment les següents paraules: “11 dies per endavant, a gaudir-los!”. Però no sempre és així.
Un, quan marxa de campaments, sap que viurà moltes experiències gratificants. Però el que no sap és en quin format se les trobarà.
Somriures? Activitats? Companyies? Monitors? Monitores? Noves amistats? Estem segurs que tot això i molt més formarà part d’aquests campaments.
Tot el nostre entorn, just al costat d’Ogassa, éss tant paradisíac que les ones telefòniques i de xarxa d’internet es perden en la immensitat de les valls, fet que dificulta la connexió i la comunicació amb el món exterior. És per aquest motiu que no podrem actualitzar aquest blog tant freqüentment com ens agradaria.
Sorprenentment, avuí a la nit ens hem vist implicats en una reunió de la família Fartulli, una màfia una mica peculiar, però no per això menys perillosa ni seriosa, l’objectiu de la qual és apoderar-se del govern d’Ogassa. Ens hem apuntat a les seves files i els ajudarem a aconseguir el seu principal objectiu.
Fins molt aviat!
Monitors amb una mica de son.
jul
21
